Com tenir energia?

Judith Basols

www.anandaioga.com

Tu tens els teus recursos per a poder mantenir-te durant tot el dia amb energia. Potser ets dels que ha de fer esport per a sentir-se viu. O també necessites anar a la natura per a carregar les piles. L'altre pinta, canta o balla.

Viure lliure d'ansietat

Judith Basols
www.anandaioga.com

T'imagines viure lliure? Sense preocupacions?

La taronja

Judith Basols
www.anandaioga.com
Imaginat que tens una taronja a les teves mans i que l'estrenys ben fort.
Saps el que en sortirà d'ella?

Un mestre va acabar la trobada amb els seus deixebles dient-los:

- Recordin sempre “descalçar-se per a entrar en l'altre”.

I un dels joves es va acostar i li va preguntar:

- Mestre, què significa aquesta expressió?

—Ja?

—Ja.

—Ara?

—De seguida.

—Sabran els savis, realment? Succeirà avui?

Una vegada hi havia una reina que posseïa un enlluernador collaret.
Un dia estava al balcó, eixugant-se els cabells, quan se'l va treure i el va penjar d'un ganxo.
Un corb que passava per allà va veure la joia brillant al sol, la va agafar i va sortir volant.
No s'havia allunyat molt quan va deixar caure el collaret en un arbre y es va quedar enganxat en una branca, sobre un riu contaminat.

Quan la reina va anar a agafar el collaret i va veure que no hi era, es va posar furiosa.

- Qui l'ha robat? - va cridar.

Va manar que tothom busqués el collaret, però ningú el va trobar. I llavors li va dir al Rei:

- Si no apareix deixaré de menjar.

El Rei estava molt preocupat i va enviar al seu exèrcit i a altres persones a buscar-lo, però el collaret no va aparèixer. Així que finalment el rei va anunciar:

- Qui trobi el collaret rebrà la meitat del meu regne.

Llavors la gent es va posar a buscar de veritat.

L'endemà el general va passar sota de l'arbre i va creure que l'havia vist sota del riu. Es va tirar en aquelles aigües brutes a l'instant, perquè desitjava la meitat del regne. El ministre va veure com es llançava el general, i ell també va pensar que l'havia vist i també va saltar a l'aigua. El Rei va veure al general i al ministre buscant en el riu i també s'hi va llençar. En aquell moment ja havien arribat més habitants, i tots ells també van entrar dins de l'aigua.

Finalment, algú amb una mica de sentit comú va dir:

- Què esteu fent? El collaret no està aquí baix; està a dalt a l'arbre. Us heu llançat darrere del seu reflexa.

Llavors el Rei va dir:

- Com que has sigut tu qui ha trobat el collaret, la meitat del meu regne és teu.

La persona sensata va respondre:

- Gràcies, però estic content com estic.

Anònim

Una tarda la gent va veure a una anciana buscant alguna cosa al carrer fora de la seva barraca. Què passa, què cerques?, li van preguntar.

Vaig perdre la meva agulla – va dir ella.

Tots els presents van començar a buscar l'agulla amb l'anciana.

Algú va comentar: El carrer és llarg i una agulla és una cosa molt petita, perquè no ens dius exactament on et va caure?

- Dins de casa meva – va respondre l'anciana.

T'has tornat boja? Si l'agulla t'ha caigut dins de casa, perquè la cerques aquí fora? – li van dir.

Ella va contestar: Perquè aquí hi ha llum, però dins de casa no.
 

Aquest conte ens recorda que a vegades, per comoditat, busquem en l'exterior el que resideix en el nostre interior. Per què busquem la felicitat fora de nosaltres?

Aquests mesos a alguns ens ha donat per descobrir.

En el confinament estricte, tancats a casa, els minuts prenien un altre tempo. I cada instant tenia una rellevància diferent. Per mi més intensa i profunda.