Una vegada hi havia una reina que posseïa un enlluernador collaret.
Un dia estava al balcó, eixugant-se els cabells, quan se'l va treure i el va penjar d'un ganxo.
Un corb que passava per allà va veure la joia brillant al sol, la va agafar i va sortir volant.
No s'havia allunyat molt quan va deixar caure el collaret en un arbre y es va quedar enganxat en una branca, sobre un riu contaminat.

Quan la reina va anar a agafar el collaret i va veure que no hi era, es va posar furiosa.

- Qui l'ha robat? - va cridar.

Va manar que tothom busqués el collaret, però ningú el va trobar. I llavors li va dir al Rei:

- Si no apareix deixaré de menjar.

El Rei estava molt preocupat i va enviar al seu exèrcit i a altres persones a buscar-lo, però el collaret no va aparèixer. Així que finalment el rei va anunciar:

- Qui trobi el collaret rebrà la meitat del meu regne.

Llavors la gent es va posar a buscar de veritat.

L'endemà el general va passar sota de l'arbre i va creure que l'havia vist sota del riu. Es va tirar en aquelles aigües brutes a l'instant, perquè desitjava la meitat del regne. El ministre va veure com es llançava el general, i ell també va pensar que l'havia vist i també va saltar a l'aigua. El Rei va veure al general i al ministre buscant en el riu i també s'hi va llençar. En aquell moment ja havien arribat més habitants, i tots ells també van entrar dins de l'aigua.

Finalment, algú amb una mica de sentit comú va dir:

- Què esteu fent? El collaret no està aquí baix; està a dalt a l'arbre. Us heu llançat darrere del seu reflexa.

Llavors el Rei va dir:

- Com que has sigut tu qui ha trobat el collaret, la meitat del meu regne és teu.

La persona sensata va respondre:

- Gràcies, però estic content com estic.

Anònim