Un mestre va acabar la trobada amb els seus deixebles dient-los:

- Recordin sempre “descalçar-se per a entrar en l'altre”.

I un dels joves es va acostar i li va preguntar:

- Mestre, què significa aquesta expressió?

Una vegada hi havia una reina que posseïa un enlluernador collaret.
Un dia estava al balcó, eixugant-se els cabells, quan se'l va treure i el va penjar d'un ganxo.
Un corb que passava per allà va veure la joia brillant al sol, la va agafar i va sortir volant.
No s'havia allunyat molt quan va deixar caure el collaret en un arbre y es va quedar enganxat en una branca, sobre un riu contaminat.

Quan la reina va anar a agafar el collaret i va veure que no hi era, es va posar furiosa.

- Qui l'ha robat? - va cridar.

Va manar que tothom busqués el collaret, però ningú el va trobar. I llavors li va dir al Rei:

- Si no apareix deixaré de menjar.

El Rei estava molt preocupat i va enviar al seu exèrcit i a altres persones a buscar-lo, però el collaret no va aparèixer. Així que finalment el rei va anunciar:

- Qui trobi el collaret rebrà la meitat del meu regne.

Llavors la gent es va posar a buscar de veritat.

L'endemà el general va passar sota de l'arbre i va creure que l'havia vist sota del riu. Es va tirar en aquelles aigües brutes a l'instant, perquè desitjava la meitat del regne. El ministre va veure com es llançava el general, i ell també va pensar que l'havia vist i també va saltar a l'aigua. El Rei va veure al general i al ministre buscant en el riu i també s'hi va llençar. En aquell moment ja havien arribat més habitants, i tots ells també van entrar dins de l'aigua.

Finalment, algú amb una mica de sentit comú va dir:

- Què esteu fent? El collaret no està aquí baix; està a dalt a l'arbre. Us heu llançat darrere del seu reflexa.

Llavors el Rei va dir:

- Com que has sigut tu qui ha trobat el collaret, la meitat del meu regne és teu.

La persona sensata va respondre:

- Gràcies, però estic content com estic.

Anònim

Un pagès tenia el millor cultiu de blat de moro.

Cada any portava el seu blat a la fira de l'estat on el premiaven.

Un any un periodista va descobrir que el pagès compartia les seves llavors amb els seus veíns.

Hi havia una vegada un burro que vivia en una granja. Un dia al matí, el seu amo, el va lligar amb una estaca molt aprop de l'hort. Ell estava acostumat a pasturar pel camp lliurement, per això en ensumar la flaira dels vegetals de l'hort va començar a estirar el cap per a veure si arribava a menjar-se alguna fulla fresca.

Un home va arribar fins a un home que es deia Tipola.

Aquest home volia assolir l'estat de Buda i sabia que Tipola l'havia obtingut.

Tipola estava en un temple del Tíbet.

L'home es va apropar a Tipola i li va dir:

- Voldria parar els meus pensament.

Tipola li contestà: