Poc després d'escriure el meu comentari titulat "La Tebaida Berciana" vaig sentir dir a un amic que "si et molesta el lladruc dels gossos allà on vagis trobaràs gossos que borden". I vaig recordar a Genadio, aquell anacoreta berciano que va ordenar callar les aigües de la riera perquè el seu murmuri pertorbava la seva santa meditació, imposant el silenci a la vall; i també a aquell altre monjo que, trobant-se en una situació similar a la de Genadio no podia concentrar-se en l'oració perquè el raucar d'unes granotes procedent d'un pròxim estany el distreia.

Fart ja de l'insistent raucar va treure el cap a la finestra de la seva cel·la i va ordenar a les granotes: "Calleu!". I com era un sant, les granotes van obeir a l'instant. Satisfet, el monjo va decidir seguir amb les seves oracions, però amb prou feines van transcórrer uns segons, va sentir una veu dins de si que li deia: "Monjo ignorant, què et fa suposar que a Déu no li complau tant el raucar de les granotes com les teves oracions?". El monjo va quedar sorprès, després, es va alçar, va córrer cap a la finestra i, treient el cap a l´estany on vivien les granotes, va cridar: "Canteu!". I totes les granotes van començar a raucar envaint el monestir amb el seu cant. Diu la llegenda que a partir d'aquest dia el raucar de les granotes va acompanyar al monjo en les seves oracions. I que aquestes van ser les més elevades.

Creiem que la pertorbació ve de fora i que el silenci és l'absència de sons, però no és veritat. El silenci és un estat de l'ànima absent de pertorbacions. La resta, els gossos que borden, la remor de les aigües o les granotes que rauquen perturbant-nos, tan sols són senyals en el camí que denuncien la nostra pròpia pertorbació. Ens ensopeguem amb ella, no perquè hi fos, sinó perquè ha arribat amb nosaltres. Podrem fer callar tots els elements, o ens mudarem de lloc allunyant-nos del molest lloc. Però allà on anem ens estarà esperant "alguna cosa" que no pot ser rebutjat ni eludida.
Tots som portadors de "quelcon" que demana ser atès, reconegut, acceptat, estimat... Pot ser una altra persona, una circumstància, o un mateix.
Borda el gos del veí ...!

Félix Gracia