Expliquen que un lleó que tenia molta set es va aproximar fins a un llac d'aigües clares. Al atanssar-se, va veure un rostre reflexat i va pensar:

"Vaja, aquest llac deu ser d'aquest lleó. Haig de vigilar molt amb ell."

El lleó tenia molta set. I la set era més forta i es va apropar una altre vegada al llac per a beure-hi. Però allà estava una altre vegada el "lleó". Què podia fer? La set l'estava consumint, i portava molt temps buscant aigua. I sabia que era la única font d'aigua per aquella zona.

Va decidir rodejar el llac, per acostar-se a ell des d'una altre costat. Ho va fer sigilosament. Però allà estava sempre el "lleó". Al veure'l obria feroç i amenaçador la boca, però al comprovar que l'altre lleó feia el mateix va sentir molta por i va sortir corrents. Però era tanta la set, que per això ho va intentar varies vegades, però sempre fugia espantat. I la set era cada cop més intensa, per això va pendre fielment la decisió de beure aigua del llac succeis el que succeis.

I així ho va fer. I al posar el cap dins de l'aigua el "lleó" va desapareixer definitivament.

Conte Tibetà