Fa molt i molts anys, abans de que els homes i les seves ciutats omplíssin la Terra, abans inclús de que moltes coses tinguessin nom, exístia un lloc misteriós custodiat per la Fada del llac. Justa i generosa, tots els seus vassalls sempre estaven disposats a servirla. I quan uns personatges van volguer destroçar el llac i els boscos, molt es van unir a la Fada quan aquesta els hi va demanar que l'acompanyéssin en un perillós viatge a través de rius, pantans i deserts en busca de la Pedra de Cristall, la única salvació possible per a tots.

La Fada va advertir els perills i les dificultats que hi habien. Tots li van prometre acompanyar-la fins on fes falta i aquell mateix dia, la Fada i 50 lleials vassalls van empedre el viatge. El camí va ser encara més terrible del que habia pronosticat la Fada. Es van enfrentar a bèsties terribles, van caminar dia i nit, i van vagar perduts pel desert patint gana i set. Davant de tantes adversitats molts es van desanimar i van acabar abandonant el viatge a mig camí, fins que només en va quedar un, anomenat Hombra. No era el més valent, ni el millor lluitador, ni tal sols el més llest o divertit, però va continuar al costat de la Fada fins el final. Quan la Fada li preguntava que perquè no abandonava com els altres sempre deia el mateix: "Et vaig dir que t'acompanyaria a pesar de totes les dificultats, i això és el que estic fent. No vaig a donar la volta només perque hagi sigut veritat que el viatge és dur".

Un dia per fi van trobar la Pedra de Cristall, però el mosntre guardià de la pedra no estava disposat a entregar-la. Llavors la Hombra, en el seu últim gest de fidelitat, es va oferir a canvi de la pedra a quedar-se al servei del Guardià pel reste dels seus dies...

La poderosa màgia de la Pedra de Cristall li va permetre a la Fada tornar al llac i expulsar els intrusos, però cada nit plorava la ausència de la seva fidel Hombra, doncs d'aquell ferm i generós compromís va sorgir un amor més fort que cap altre. I en el seu record, volguent demostrar a tots el valor de la lleialtat i el compromís, va regalar a cada ser de la Terra la seva propia hombra durant el dia, però a la nit, totes les hombres tornen al llac, on consolen i acompanyen a la trista Fada.

Pedro Pablo Sacristan