-Creus en la vida després del part?
L'altre li va respondre: -Per què? Per descomptat que sí. Ha d'haver-hi alguna cosa després del part. Potser som aquí per a preparar-nos per al que serem més tard.
-Ximpleries – va dir el primer. -No hi ha vida després del part. Quina classe de vida seria?
El segon va dir: – Jo no ho sé, però hi haurà més llum que aquí. Tal vegada caminarem amb les cames i podrem menjar de les nostres boques. Potser tindrem altres sentits que no podem entendre ara.
El primer va respondre: – Això és absurd. Caminar és impossible. I menjar amb la boca? Ridícul! El cordó umbilical ens nodreix i ens dóna tot el que necessitem. No obstant això, el cordó umbilical és molt curt. La vida després del part significa desaparèixer, lògicament.
El segon va insistir: – Bueno, jo crec que hi ha alguna cosa i tal vegada és diferent del que tenim aquí. Potser no necessitarem aquest cordó físic mai més.
– Ximpleries – va repetir el primer: – I a més, si hi ha vida, llavors per què ningú torna d'allí? El part és el final de la vida i després no hi ha res més que foscor, silenci i l'oblit. No ens porta a cap lloc.
– Bé, no ho sé – va dir el segon – Però, sens dubte, ens reunirem amb la nostra Mare i ella s'encarregarà de nosaltres.
El primer va respondre – Mare? Realment creus en la Mare? Això és ridícul. Llavors, si la mare existeix, on està ara?.
El segon va dir: – Ella és tot el que ens envolta. Nosaltres som d'ella. És en ella que vivim. Sense ella no podria existir aquest món.
– Bé, jo no la veig, així que és lògic que ella no existeix. – va afirmar el primer.
Al que el segon va respondre: – A vegades, quan estàs en silenci, et concentres i realment escoltes, es pot percebre la seva presència i es pot sentir la seva amorosa veu cridant des de dalt.