Un pescador i un agricultor es van trobar i van començar a discutir.
Cada un d'ells assegurava emfàticament que la seva feina era més difícil i que l'altra feina no exigia cap esforç.
-Pescar és molt senzill-deia l'agricultor-, només fa falta recollir els peixos.
– Tu si que no tens cap mèrit -replicava el pescador-. Poses les llavors i esperes a que brotin els tomàquets o les patates!! Res més descansat.
Així discutien cada vegada més acalorats, fins quasi arribar a les mans, quan passava per allí un savi ermità que els va tranquil·litzar. Després els hi va preguntar perquè discutien. Un cop escoltades les dues versions els hi va suggerir el següent:
– Com que els dos penseu que el treball de l'altre és més senzill i menys cansat, farem una cosa, amics meus. Us intercanviareu les feines durant un any. I passat aquest any ens reunirem tots tres aquí mateix per explicar l'experiència.
El pescador i el pagès van acceptar de bon grat el suggeriment. Estaven tant convençuts de què el treball aliè era més senzill que el propi!!!
La vida segueix el seu curs inexorable, dia rere dia, van passar les setmanes i els mesos. Quan el pescador i el pagès van arribar al lloc convingut, ja els estava esperant el savi ermità. I aquest els hi va preguntar:
– Què tal us ha anat?
El primer en parlar va ser el pagès, que havia fet de pescador aquell llarg any:
– Què us puc explicar sense sentir que la meva ànima es trenca – va declarar amb els ulls plens de llàgrimes-. Mai hagués pensat que el treball d'un pescador fos tant dur. En una ocasió vaig sortir al mar i les aigües es van emportar el meu fill petit que mai més hem trobat. Ha sigut una pèrdua irreparable que ha trencat l'ànima de la meva dona… Molts dies d'esforç sense pescar cap peix, que ens deixava sense poder menjar. Varies vegades he estat a punt de morir i els meus ossos estan adolorits de tanta humitat. He après que res és més difícil que l'ofici de pescador.
– Ara et toca a tu -va dir el savi ermità, dirigint-se al pescador que durant un any havia fet de pagès.
– Si com a mínim pogués explicar alguna cosa agradable! Ha sigut com un mal son que mai s'acabava. Mireu les meves mans, són tot una ferida sagnant, igual que els meus peus. He estat de sol a sol amb l'esquena encorbada treballant els camps i tractant de treure'ls un fruit… La meva dona va perdre una mà amb la falç. Vaig lluitar contra les plagues. Vaig fer tot el que vaig poder perquè la collita fos bona. Quan havia de ploure, ni una gota queia del cel. Quan no havia que ploure, arribaven les pluges torrencials i feien malbé la collita. Si era pobre, ara encara ho sóc més: si era infeliç, ara s'ha duplicat la meva infelicitat. No hi ha feina més dura que la d'un agricultor.
Mai menyspreïs el treball aliè. Tots els oficis i les feines són igual de dignes. Cadascú de nosaltres ha de complir amb el seu deure.