Una caravana que anava pel desert es va aturar quan començava a caure la nit.
Un noi, encarregat de lligar els camells, es va dirigir al guia i li va dir:
– Senyor, tenim un problema. S'han de lligar vint camells i només tinc dinou cordes. Què faig?
– Bé -va dir el guia- en realitat els camells no són molt lúcids. Ves a on està el camell sense corda i fes com si el lliguessis. Ell es creurà que l'estàs lligant i es quedarà quiet.
El noi així ho va fer. Al matí següent, quan la caravana es va posar en marxa, tots els camells avançaven en fila. Tots menys un.
– Senyor, hi ha un camell que no seguix a la caravana.
– És el que no vas lligar ahir perquè no tenies soga?
– Sí, com ho sap?
– No importa. Ves i fes com si el deslliguessis, si no es creurà que segueix lligat. Y si segueix creient-ho no caminarà.
"Aquest conte il·lustra de quina forma els límits no son imposats per la realitat, sinó per les nostres pròpies creences. Som com el camell, lligats sense corda".
