—Ja?

—Ja.

—Ara?

—De seguida.

—Sabran els savis, realment? Succeirà avui?

Quan, cada tarda, s'asseia el Guru per a les pràctiques de meditació, sempre caminava per allí el gat del Ashram (que significa lloc de meditació) distraient als fidels. De manera que el Guru va ordenar que lliguessin al gat durant el culte de la tarda. 

Quan sonaba el timbre per el descans de dinar, els treballadors s'asseien tots junts a menjar. I cada día, Sam obria la seva fiambrera i protestava: " Hijo de su madre! -plorava-. Una altre vegada entrepans de mermelada i mantega de cacahuet. Odio la mantega de cacahuet i la mermelada!!". 

Era un deixeble honest. Al seu cor hi regnava l'afany de perfeccionament. Un vespre, quan els grills deixaven de cantar, va anar a la modesta caseta d'un iogui i va trucar a la porta:

- Qui és? - va preguntà el iogui.

- Sóc jo respectat mestre. He vingut per a que em proporcionis instrucció espiritual.

- No estàs lo sufientment madur. - va replicà el iogui sense obrir la porta.- Retíra't un any a una cova i medita. Medita sense descans. Després torna i et donaré instrucció. 

Al principi, el deixeble es va desanimar, però era un verdader buscador, d'aquells que no paren i rastregen la veritat encara posant en risc la seva vida. Així que va obeïr al iogui.

Va buscar una cova a la falda de la muntanya i durant un any es va submergir en meditació profunda. Va apendre a estar amb ell mateix, es va excercir en el Ésser.

Van tornar les plujes del monzó. Per elles va saber el deixeble que havia transcorregut un any des de que va arribar a la cova. Va abandonar la cova i es va posar en marxa cap a la caseta del mestre. Va trucar a la porta.

- Qui és? - va preguntar el iogui.

- Sóc tu - va contestar el deixeble.

- Si és així - va dir el iogui-, entra. No hi havia lloc en aquesta casa per a dos jos.

* em Mestre diu: més enllà de la ment i el pensament está el Ésser. I en el Ésser tots els Éssers.

Era l'exàmen final d'un monestir Zen situat a la Xina més profunda. El mestre va entrar en el cercle format pels seus deixebles i va col.locar sobre un pedestal un gran gerro daurat i hi va introduïr dins tres flors: una de color vermell, una de blanca i una de groga. Va llançar una profunda mirada als seus deixebles i va pronunciar les següents paraules:

Un dia, una jove estava passejant pel bosc i va veure sorpresa que una petita llebre li portava menjar a un enorme tigre malferit que no podia valer-se per ell sol. Li va impresionar tant veure aquest fet, que el dia següent va tornar a veure si el comportament de la llebre era casual o habitual. Amb enorme sopresa va poder comprobar que l'escena es repetia: la llebre deixava un bon troç de carn aprop del tirgre.