Pere era un nen molt eixerit. Tots el volien: la família, els amics i els seus mestres. Però tenia una debilitat. ¿Quina?

Era incapaç de viure el moment. No havia après a gaudir el procés de la vida. Quan estava a l'escola, somiava amb estar jugant fora. Quan estava jugant somiava amb les vacances d'estiu. Pere estava tot el dia somiant, sense trobar el temps d'assaborir els moments especials de la seva vida quotidiana. Un matí, Pere estava caminant per un bosc proper a casa. A l'estona, va decidir seure a descansar en un tros d'herba i al final es va quedar adormit. Després d'uns minuts de son profund, va sentir algú cridar el seu nom amb veu aguda. En obrir els ulls, es va sorprendre de veure una dona de peu al seu costat. Devia tenir uns cent anys i els seus cabells blancs com la neu queien sobre la seva esquena com una atapeïda manta de llana. En l'arrugada mà de la dona hi havia una petita pilota màgica amb un forat en el seu centre, i del forat penjava un llarg fil d'or.