Un pagès tenia el millor cultiu de blat de moro.

Cada any portava el seu blat a la fira de l'estat on el premiaven.

Un any un periodista va descobrir que el pagès compartia les seves llavors amb els seus veíns.

Un matí un vell Cherokee li va explicar al seu net la batalla que passa a l'interior de les persones.

Li va dir: "Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres".

Era l'exàmen final d'un monestir Zen situat a la Xina més profunda. El mestre va entrar en el cercle format pels seus deixebles i va col.locar sobre un pedestal un gran gerro daurat i hi va introduïr dins tres flors: una de color vermell, una de blanca i una de groga. Va llançar una profunda mirada als seus deixebles i va pronunciar les següents paraules:

'Vés i no vinguis més! La música no és per a tu '. En escoltar a la seva professora Nahuel es va posar molt trist i, completament confós i frustrat, va abandonar la classe de cant. No hi ha res més trist per a un nen que sentir de llavis d'un més gran en el que confia que just l'única cosa que vol fer en la seva vida no és per a ell.

A prop de Tòquio vivia un gran samurai, ja ancià, que es dedicava a ensenyar el budisme zen als joves.

Malgrat la seva edat, corria la llegenda que era capaç de vèncer a qualsevol adversari.

Un dia, una jove estava passejant pel bosc i va veure sorpresa que una petita llebre li portava menjar a un enorme tigre malferit que no podia valer-se per ell sol. Li va impresionar tant veure aquest fet, que el dia següent va tornar a veure si el comportament de la llebre era casual o habitual. Amb enorme sopresa va poder comprobar que l'escena es repetia: la llebre deixava un bon troç de carn aprop del tirgre.

Hi havia una vegada un burro que vivia en una granja. Un dia al matí, el seu amo, el va lligar amb una estaca molt aprop de l'hort. Ell estava acostumat a pasturar pel camp lliurement, per això en ensumar la flaira dels vegetals de l'hort va començar a estirar el cap per a veure si arribava a menjar-se alguna fulla fresca.

Abans que el món fos món, i que les criatures tinguessin forma i nom,

les Tres Llums Mestres discutien al firmament sobre com organitzar l'existència.

Ho tenien tot més o menys disposat, només la qüestió de la ment, els homes i les dones, era motiu de distanciament.

Dos homes greument malalts compatien habitació en un hospital.

Un d'ells el feien estar recolzat durant una hora al dia sobre el respatller per afavorir un drenatge. El seu llit quedava al costat de la única finestra de l'habitació. El llit de l'altrepacient quedava a l'altre extrem, pel que no podia mirar per la finestra.

Els malalts, en la mesura del que la seva salut li permitia, passaven les hores conversant des dels seus llits, compartint anècdotes sobre les seves famílies, la feina, amics, viatges...