Contes

Peus nus

Un mestre va acabar la trobada amb els seus deixebles dient-los:

- Recordin sempre “descalçar-se per a entrar en l'altre”.

I un dels joves es va acostar i li va preguntar:

- Mestre, què significa aquesta expressió?

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Perseguint il lusions

Una vegada hi havia una reina que posseïa un enlluernador collaret.
Un dia estava al balcó, eixugant-se els cabells, quan se'l va treure i el va penjar d'un ganxo.
Un corb que passava per allà va veure la joia brillant al sol, la va agafar i va sortir volant.
No s'havia allunyat molt quan va deixar caure el collaret en un arbre y es va quedar enganxat en una branca, sobre un riu contaminat.

Quan la reina va anar a agafar el collaret i va veure que no hi era, es va posar furiosa.

- Qui l'ha robat? - va cridar.

Va manar que tothom busqués el collaret, però ningú el va trobar. I llavors li va dir al Rei:

- Si no apareix deixaré de menjar.

El Rei estava molt preocupat i va enviar al seu exèrcit i a altres persones a buscar-lo, però el collaret no va aparèixer. Així que finalment el rei va anunciar:

- Qui trobi el collaret rebrà la meitat del meu regne.

Llavors la gent es va posar a buscar de veritat.

L'endemà el general va passar sota de l'arbre i va creure que l'havia vist sota del riu. Es va tirar en aquelles aigües brutes a l'instant, perquè desitjava la meitat del regne. El ministre va veure com es llançava el general, i ell també va pensar que l'havia vist i també va saltar a l'aigua. El Rei va veure al general i al ministre buscant en el riu i també s'hi va llençar. En aquell moment ja havien arribat més habitants, i tots ells també van entrar dins de l'aigua.

Finalment, algú amb una mica de sentit comú va dir:

- Què esteu fent? El collaret no està aquí baix; està a dalt a l'arbre. Us heu llançat darrere del seu reflexa.

Llavors el Rei va dir:

- Com que has sigut tu qui ha trobat el collaret, la meitat del meu regne és teu.

La persona sensata va respondre:

- Gràcies, però estic content com estic.

Anònim

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Existeix la Vida després de la Mort?

En un ventre d'una mare hi havia dos bebès. Un d'ells va preguntar a l'altre:
-Creus en la vida després del part?
L'altre li va respondre: -Per què? Per descomptat que sí. Ha d'haver-hi alguna cosa després del part. Potser som aquí per a preparar-nos per al que serem més tard.

-Ximpleries - va dir el primer. -No hi ha vida després del part. Quina classe de vida seria? Llegir mes
Contes 0 comentaris

L'agulla

Una tarda la gent va veure a una anciana buscant alguna cosa al carrer fora de la seva barraca. Què passa, què cerques?, li van preguntar.

Vaig perdre la meva agulla – va dir ella.

Tots els presents van començar a buscar l'agulla amb l'anciana.

Algú va comentar: El carrer és llarg i una agulla és una cosa molt petita, perquè no ens dius exactament on et va caure?

- Dins de casa meva – va respondre l'anciana.

T'has tornat boja? Si l'agulla t'ha caigut dins de casa, perquè la cerques aquí fora? – li van dir.

Ella va contestar: Perquè aquí hi ha llum, però dins de casa no.
 

Aquest conte ens recorda que a vegades, per comoditat, busquem en l'exterior el que resideix en el nostre interior. Per què busquem la felicitat fora de nosaltres?

Llegir mes
Contes 0 comentaris

La peste de Damasc

Expliquen que la pesta es dirigia a Damasc i va passar molt de pressa per davant de la casa d'un ancià solitari.

L'ancià li va preguntar...

- A on vas tan de pressa?

- A Damasc. Posaré fi a la vida de 1000 persones.

Quan va tornar, la pesta va passar de nou per davant de la casa de l'ancià solitari.

Aquest, enfadadíssim, li va dir:

- T'has cobrat 50.000 vides, i no les mil que prometies.

Llavors la pesta el va mirar i li va dir:

- No, jo me n'he cobrat mil. El resto, se les va emportar la por.

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Agraïment

Un home ancià estava al seu hort, prop de casa seva, fent uns forats al terra. Treballava amb entusiasme i amb il·lusió. Va passar un veí i li va preguntar què és el que estava fent. El vell va contestar:

-Estic plantant uns pomers, a veure si creixen i fan unes bones pomes.

Llegir mes
Contes 0 comentaris

El gat del Guru

Quan, cada tarda, s'asseia el Guru per a les pràctiques de meditació, sempre caminava per allí el gat del Ashram (que significa lloc de meditació) distraient als fidels. De manera que el Guru va ordenar que lliguessin al gat durant el culte de la tarda. 

Molt després d'haver mort el Guru, continuavem lligant al gat durant la meditació. I quan el gat va morir, van portar un altre gat al Ashram per a poder lligar-lo durant la meditació grupal. 

Segles més tard, els deixebles del Guru van escriure doctes tractats sobre l'important paper que exerceix el gat en la realització d'una meditació com cal.

Anònim

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Estimar el que som


Fàbula "Un peix ha de ser un peix". 

Els animals del bosc es van adonar un dia de que cap d'ells era l'animal perfecte: els ocells volaven molt bé, però no nadaven ni escarbaven; la llebre era una estupenda corredora, però no podia volar ni sabia nadar... Y així tots els altres. 

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Menge't tu mateix la Fruita

Una vegada es queixava un deixeble al seu Mestre: 

- Sempre ens expliques la mateixa història, però mai ens reveles el seu significat.

El Mestre el va replicar:

- T'agradaria que algú t'oferís una fruita i la mastegués abans de donar-te-la?

Ningú pot descobrir el teu propi significat!

Llegir mes
Contes 0 comentaris