per Jeroni Picart

Si tens ganes de fer una depuració et presentem una novena fàcil de portar a terme.

Us presentem l'article que ens va publicar el Diari El Segre el mes de gener.

"La nostre ment és com una espasa que talla la realitat en troços, i després actuem com si cada troç de realitat fos independent dels altres."

Thich Nhat Hanh

Quin camí haig d'agafar? Li va preguntà Alicia al conill blanc.

- A on vols anar?

- No ho sé.

- llavors, és igual quin camí agafis...

(Alicia en el país de les meravelles)

Pels qui no coneixeu a Thich Nhat Hanh és un mestre zen nascut a Vietnam Central, monjo budista i activista per a la pau, que ha sigut nominat al Premi Nobel de la pau. Refugiat polític a França des del 1972, pel seu combat pacífic, que va començar durant la guerra del Vietnam. 

Actualment viu a França, en una comunitat budista que es diu Plum Village, fundada l’any 1982, aprop de Burdeos. Viatja constantment per tot el món donant ensenyances i conferències i ajudant als refugiats. 

Ha escrit més de 100 llibres. On el tema central sovint és la necessitat de transmetre a l’acció cotidiana i social una intenció profunda d’amor sorgit d’una atenció conscient.

 Al Sant Jordi dels meus 19 anys el meu pare Jofre Ballester em va regalar un llibre de Thich Nhat Hanh. Jo estava passant una època díficil, on no trobava el meu lloc i sentia que m’havia perdut. Quan vaig obrir el llibre hi havia tot un seguit de meditacions guiades, amb l’explicació de com les havia de practicar. Em vaig tancar a la meva habitació d’estudiant compartida aprofitant que no hi havia ningú. Asseguda damunt del llit amb la posició de meditació vaig començar a seguir les instruccions. El cap m’anava molt ràpid i la veritat és que no ho vaig gaudir.

El llibre va quedar abandonat entre mig del munt de llibres que tenia.

Els adeptes del ioga saben que la pràctica d'asana i pranayama (postures de control i respiració) equilibra el cos i la ment a través de la disciplina física i mental. Tanmateix és menys conegut entre el públic en general que la pràctica del ioga conrea la virtut i genera una disposició moral justa. Per al neòfit, l'increïble de l'assumpte rau en entendre com una disciplina física i sense connotacions doctrinals pot millorar la vida moral. Fins i tot com és possible que el ioga sigui finestra per portar-nos noves comprensions de la religió, la filosofia o l'espiritualitat.

Com Evitem que Sorgeixi la Negativitat. Eckhart Tolle.

¿No podria una emoció negativa contenir també un missatge important? Per exemple, si sovint em sento deprimit, pot ser un senyal que alguna cosa va malament en la meva vida i pot forçar-me a mirar la meva situació vital i fer alguns canvis. Així que necessito escoltar el que l'emoció m'està dient i no rebutjar-simplement com a negativa.

Historia d'Ananda Ioga

Fa 10 anys que un bon amic, el Jaume Juclà, em va engrescar a donar classes de ioga. Feia molts anys que practicàvem junts i jo m'estava formant com a professor de ioga. En aquella època tenia la dietètica El Rebost Ecològic al Carrer Doctor Flèming i també llogava un altell just a sobre de la botiga, que l'utilitzava com a magatzem. Així que el vaig arreglar una mica i vam començar a fer les classes tots dos. Al cap de pocs mesos es va afegir una amiga, la Marta Sánchez, i al cap de pocs més l'Anna Rubio. Vam acabar la temporada que érem 6 persones a classe. Aquell estiu una amiga que tenia un Centre de Tai Xi es traspassava el local que estava just davant de la Botiga i me'l va oferir. En la nova sala ja hi cabien 12 persones. I amb la meva amiga Rosa Caldero, que també és professora, vam compartir el local. Després també va venir la Marta Sánchez a donar classes amb nosaltres. Amb un any la sala de Satya, que era el nom que li vam posar al Centre, se'ns va fer petita. El segon any de Satya es va incorporar a l'equip la Judith Basols, donant les classes a les embarassades i donant ioga terapèutic. Va ser un any essencial per a connectar amb el que desitjàvem donar a la Societat. I de tot cor ens volíem dedicar a compartir el ioga, que tant bé ens havia anat a nosaltres. Així que amb la Judith vam deixar les nostres feines per a dedicar-nos a muntar el nou local.

Seguim creient que hi ha algú extern a nosaltres amb qui ens estem relacionant, però no és així. És possible que encara no hagis tingut aquesta evidència. No obstant això, podràs reconèixer que quan et trobes amb algú, de l'únic que ets conscient és dels teus propis pensaments sobre ell.