No molt lluny d'allà, un preciós tinter seguia ple de tinta des de que feia anys el seu amo el va deixar oblidat en un xamfrà. Tinter i Conte es lamentaven de la seva mala sort, i en això gastaven els seus dies.

L'atzar va fer un dia que el conte fos abandonat al costat del tinter. Els dos van compartir les seves desgracies durant dies i dies, i així haguessin seguit durant anys, de no haver caigut al seu costat una elegant Ploma, que en un descuit li havia caigut a algú. Aquella era la primera vegada que la Ploma es sentia sola i abandonada, i plorava i plorava profundament, acompanyada per el Conte i el Tinter, que es van afegir a les seves queixes amb una facilitat, com aquell qui porta anys queixant-se dia darrere dia.

Però al contrari dels seus companys, la Ploma es va cansar de seguida de plorar, i va voler canviar la situació. Al deixar de costat les seves queixes i assecar-se les llàgrimes, va veure clarament com els tres podien fer junts moltes coses que patir junts, i va convèncer als seus amics per escriure una història. El Conte va posar les seves millors fulles, la tinta no es va vessar ni una mica, i la Ploma va posar tot el seu enginy i cal·ligrafia per aconseguir una preciosa història de tres amics que s'ajudaven per millorar les seves vides.

Un jove mestre que passava per allí trist i amb el cap baix, pensant com aconseguir l'atenció dels seus alumnes, va descobrir el Conte i els seus amics. Al llegir-lo va quedar encantat amb aquella historia i recollint als tres artistes va seguir caminant cap a l'escola. Aquell mateix dia va explicar la historia als seus alumnes, i tots l'escoltaven atents i encantats.

Des d'aquell dia, cada nit, la Ploma, el Tinter i el Conte s'unien per escriure una nova historia per el jove professor, i es sentien orgullosos i alegres d'haver sapigut canviar les seves vides gracies a l'esforç i la col·laboració dels tres.