El deixeble s'havia compromès a escombrar cada dia l'ermita i a netejar els plats a canvi de rebre la instrucció, però era bastant mandrós i sempre tardava en excés en complir aquestes tasques. Cada dia, al sortir el sol, el mestre s'incorporava diligentment, escombrava  l'ermita i netejava els plats. Després d'un temps, el deixeble li preguntà:

- No em dones temps per que jo faci les coses. Per què les fas tu quan vam acordar que aquesta era la meva feina?

El mestre el va mirar amb ironia, però afectuosament, i li va dir:

- El veritable mestre ensenya amb els fets i no només amb paraules, encara que ja veig que tu prefereixes les paraules.

El deixeble es va sentir avergonyit. Des d'aquell dia va complir el seu pacte i també va començar a meditar més intensament.

En cada acta sincer, atent, assossegat i ben intencionat resideix una veritat molt poderosa.