Un home ancià estava al seu hort, prop de casa seva, fent uns forats al terra. Treballava amb entusiasme i amb il·lusió. Va passar un veí i li va preguntar què és el que estava fent. El vell va contestar:
-Estic plantant uns pomers, a veure si creixen i fan unes bones pomes.
-Esperes arribar a menjar pomes d’aquests arbres? –li va dir el veí.
-No, no –va respondre l’ancià-. No penso viure tant. Però d’altres ho faran. L’altre dia vaig pensar que tota la meva vida he estat menjant fruits dels arbres que havien plantat altres persones, i aquesta és la meva manera de mostrar-los el meu agraïment. En la meva llarga vida he rebut moltes coses dels altres. És just que jo col·labori a què altres puguin beneficiar-se de mi.
Comentaris
Sense comentaris ara mateix
Deixa el teu comentari