Nasrudín va tornar a casa, li va estar donant voltes a la qüestió durant uns dies, i finalment es va dir: "Sí, és una bona idea, crec que sóc capaç de ser farmàceutic". Esclar que Nasrudín estaba pasant per una època on desitjava ser molt prominent i important. "No només obriré una farmàcia que s'ocupi d'herbes. Obriré un establiment enorme i produiré un gran impacte...".

 

Llavors va comprar un local, va instal.lar les estanteries i les vitrines, i quant va arribar el moment de pintar la façana va col.locar uns andamis, els va cubrir amb llençols, i es va posar a treballar sense que ningú pogués veure res. No li va deixar a ningú veure el que estava pintant a la façana i quin nom posaria a la farmàcia.

 

Després d'uns dies va distribuïr propaganda que deia: "Demà és el gran dia. Ignauguració: Demà a les 9".

Totes les persones del poble i dels pobles del costat van venir i es van concentrar expectants davant de la farmàcia.

A les 9 en punt va sortir Nasrudín i amb un gest teatral va treure el llençol que tapava la façana de la botiga. La gent que estava allà va veure un gran cartell que deia:

 

"FARMACIA CÓSMICA I GALÁCTICA DE NASRUDÍN"
 

A sota amb lletres més petites: "Armonitzada amb influències planetaries".
 

La gran majoria de les persones que van assitir a la ignauguració van quedar impresionades. Aquell dia va fer molt negoci, la gent no deixaba de comprar. Per la tarda el mestre de la escola del poble el va visitar i li va dir:

- Francament Nasrudín, aquestes afirmacions que vostè fa son una mica dubtoses...

- Dubtoses, perquè? - Va respondre Nasrudín-.

- Això de còsmica i galàctica, i armonitzada amb influències planetaries, francament...

- No, no, no.... - va dir Nasrudín- Totes aquestes afirmacions que jo faig sobre les influències plantetàries son absolutament certes. Quan surt el sol obro la farmàcia. QUan el sol es pon la tanco.

Conte Oriental