Era un deixeble honest. Al seu cor hi regnava l'afany de perfeccionament. Un vespre, quan els grills deixaven de cantar, va anar a la modesta caseta d'un iogui i va trucar a la porta:

- Qui és? - va preguntà el iogui.

- Sóc jo respectat mestre. He vingut per a que em proporcionis instrucció espiritual.

- No estàs lo sufientment madur. - va replicà el iogui sense obrir la porta.- Retíra't un any a una cova i medita. Medita sense descans. Després torna i et donaré instrucció. 

Al principi, el deixeble es va desanimar, però era un verdader buscador, d'aquells que no paren i rastregen la veritat encara posant en risc la seva vida. Així que va obeïr al iogui.

Va buscar una cova a la falda de la muntanya i durant un any es va submergir en meditació profunda. Va apendre a estar amb ell mateix, es va excercir en el Ésser.

Van tornar les plujes del monzó. Per elles va saber el deixeble que havia transcorregut un any des de que va arribar a la cova. Va abandonar la cova i es va posar en marxa cap a la caseta del mestre. Va trucar a la porta.

- Qui és? - va preguntar el iogui.

- Sóc tu - va contestar el deixeble.

- Si és així - va dir el iogui-, entra. No hi havia lloc en aquesta casa per a dos jos.

* em Mestre diu: més enllà de la ment i el pensament está el Ésser. I en el Ésser tots els Éssers.