En un funeral, un a un els treballadors agitats s'aproximaven al taüt, miraven al difunt i empassaven saliva en sec. Es quedaven uns minuts en el més absolut silenci, com si els hi haguessin tocat en lo més profund de la seva ànima.

Pere era un nen molt eixerit. Tots el volien: la família, els amics i els seus mestres. Però tenia una debilitat. ¿Quina?

Era incapaç de viure el moment. No havia après a gaudir el procés de la vida. Quan estava a l'escola, somiava amb estar jugant fora. Quan estava jugant somiava amb les vacances d'estiu. Pere estava tot el dia somiant, sense trobar el temps d'assaborir els moments especials de la seva vida quotidiana. Un matí, Pere estava caminant per un bosc proper a casa. A l'estona, va decidir seure a descansar en un tros d'herba i al final es va quedar adormit. Després d'uns minuts de son profund, va sentir algú cridar el seu nom amb veu aguda. En obrir els ulls, es va sorprendre de veure una dona de peu al seu costat. Devia tenir uns cent anys i els seus cabells blancs com la neu queien sobre la seva esquena com una atapeïda manta de llana. En l'arrugada mà de la dona hi havia una petita pilota màgica amb un forat en el seu centre, i del forat penjava un llarg fil d'or.

Hi va haver una vegada en la història del món un dia terrible en què l'odi, que és el rei dels mals sentiments, els defectes i les males virtuts, va convocar  a tots els sentiments negres a una reunió urgent.
Tots els sentiments negres del món i els desitjos més perversos del cor humà van arribar a aquesta reunió amb curiositat de saber quin era el propòsit.
Quan van estar tots parlà l'Odi i va dir: "us he reunit aquí a tots perquè desitjo amb totes les meves forces matar algú".

Una caravana que anava pel desert es va aturar quan començava a caure la nit.

Un noi, encarregat de lligar els camells, es va dirigir al guia i li va dir:

- Senyor, tenim un problema. S'han de lligar vint camells i només tinc dinou cordes. Què faig?

Basmati era un dels més grans sufís de l'Índia. Es proposava efectuar un llarg pelegrinatge a la Meca, quan es va trobar amb un instructor espiritual que el va preguntar:

-Per què has d'anar a la Meca?

-Per veure Déu.

L'instructor li va ordenar:

   Conta una vella llegenda dels Indis Sioux que una vegada van arribar fins a la botiga del vell bruixot de la tribu, presos de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu.

    -Ens estimem -va començar el jove.
    -I ens anem a casar -va dir ella.
    -I ens estimem tant que tenim tanta por... Volem un encanteri, un conjur o un talismà, alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts, que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar la mort.

Un dels nens d'una classe d'educació infantil va preguntar:

-Mestra, què és l'amor?

La mestra va sentir que la criatura mereixia una resposta que estigués a l'alçada de la pregunta intel·ligent que havia fet. Com ja eren a l'hora del pati, va demanar als seus alumnes que donessin una volta pel pati de l'escola i portessin coses que convidessin a estimar o que despertessin en ells aquest sentiment. Els petits van sortir precipitats i, quan van tornar, la mestra els va dir:

Poc després d'escriure el meu comentari titulat "La Tebaida Berciana" vaig sentir dir a un amic que "si et molesta el lladruc dels gossos allà on vagis trobaràs gossos que borden". I vaig recordar a Genadio, aquell anacoreta berciano que va ordenar callar les aigües de la riera perquè el seu murmuri pertorbava la seva santa meditació, imposant el silenci a la vall; i també a aquell altre monjo que, trobant-se en una situació similar a la de Genadio no podia concentrar-se en l'oració perquè el raucar d'unes granotes procedent d'un pròxim estany el distreia.

S'afirmava en el llogaret que una dona gran tenia aparicions divines, i el capellà volia proves d'autenticitat de les mateixes.

-La propera vegada que Déu se't aparegui -li va dir- demana-li que et reveli els meus pecats, que només Ell coneix. Aquesta serà una prova suficient.
La dona va tornar un mes més tard, i el capellà li va preguntar si se li havia tornat a aparèixer Déu. En respondre ella que sí, el va dir:

Es conta que un deixeble d’un savi filòsof va arribar a casa i li va dir:

-Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu.

-Espera! -el va interrompre el filòsof-. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me?

-Els tres filtres? –va dir el deixeble.