A prop de Tòquio vivia un gran samurai, ja ancià, que es dedicava a ensenyar el budisme zen als joves.

Malgrat la seva edat, corria la llegenda que era capaç de vèncer a qualsevol adversari.

Un dia un guerrer conegut per la seva total falta d'escrúpols va passar per la casa del vell. Era famós per utilitzar la tècnica de la provocació: esperava que l'adversari fes el seu primer moviment, i, gràcies a la seva intel·ligència privilegiada per captar els errors, contraatacava amb velocitat fulminant.

El jove i impacient guerrer mai havia perdut una batalla.

Coneixent la reputació del vell samurai, hi era per derrotar-lo i augmentar encara més la seva fama.

Els estudiants de zen que es trobaven presents es van manifestar contra la idea, però l'ancià va acceptar el desafiament.

Llavors van anar tots a la plaça de la ciutat, on el jove va començar a provocar al vell:

Va llançar algunes pedres en la seva direcció, el va escopir a la cara i li va cridar tots els insults coneguts, ofenent fins i tot als seus ancestres.

Durant diverses hores va fer tot el possible per treure-ho de polleguera, però el vell va romandre impassible. Al final de la tarda, ja exhaust i humiliat, el jove guerrer es va retirar de la plaça.

Decebuts pel fet que el seu mestre acceptés tants insults i provocacions, els alumnes li van preguntar:

-Com ha pogut suportar tanta indignitat? Per què no va usar la seva espasa, tot i saber que podria perdre la lluita, en comptes de mostrar-se com un covard davant de tots nosaltres?

El vell samurai va reposar:

-Si algú s'acosta a tu amb un regal i no ho acceptes, a qui li pertany el regal?

-Per descomptat, a qui va intentar lliurar -va respondre un dels deixebles.

-Doncs el mateix val per a l'enveja, la ràbia i els insults,va afegir el mestre-. Quan no són acceptats, continuen pertanyent a qui els carregava amb si mateix.