Hi havia una vegada un burro que vivia en una granja. Un dia al matí, el seu amo, el va lligar amb una estaca molt aprop de l'hort. Ell estava acostumat a pasturar pel camp lliurement, per això en ensumar la flaira dels vegetals de l'hort va començar a estirar el cap per a veure si arribava a menjar-se alguna fulla fresca.

Anava passant el temps i cada cop ho intentava amb més força i perseverància sense èxit. El dia va arribar al seu pic i ell seguia estirant el cap amb totes les seves forces sense parar. Fins que va caure la nit i el seu amo el va deslligar per anar a l'estable a dormir. Allà hi va trobar l'herba per menjar, però estava tant cansat que va caure rendit.

Al dia següent quan es va despertar es va menjar tota l'herba que hi havia a l'estable. Aquell dia l'amo el va deixar pasturant lliurement pels camps. Tenia tota l'herba per menjar!

Van passar els dies pasturant plàcidament pels camps, fins que un dia es va trobar de nou estacat davant de l'hort. 

L'ànsia de menjar les fulles fresques el va fer passar tot el dia estirant el cap, sense èxit, com el primer dia. I així durant tots els dies que el lligaven aprop de l'hort. Fins el dia de la seva mort.

A vegades la ment és el burro que viu dins nostre!