Un rei va anar fins al seu jardí i va descobrir que els arbres, arbustos i flors s'estaven morint.

El roure li va dir que es moria perquè no podia ser tant alt com un Pi. Girant-se cap al Pi, el va trobar caigut perquè no podia donar raïm com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com el Roser. El Roser plorava perquè no podia ser tant alt com el Roure. Llavors va trobar una planta, una Frèsia, florint i més fresca que mai.

El rei li preguntà:

-Com és que creixes tant saludable en mig d'aquest jardí tant musti i trist?

-No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar volies una Frèsia. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, els haguessis plantat. En aquell moment em vaig dir:"Intentaré ser una Frèsia de la millor manera que pugui".