Peus nus

Un mestre va acabar la trobada amb els seus deixebles dient-los:

- Recordin sempre “descalçar-se per a entrar en l'altre”.

I un dels joves es va acostar i li va preguntar:

- Mestre, què significa aquesta expressió?

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Perseguint il lusions

Una vegada hi havia una reina que posseïa un enlluernador collaret.
Un dia estava al balcó, eixugant-se els cabells, quan se'l va treure i el va penjar d'un ganxo.
Un corb que passava per allà va veure la joia brillant al sol, la va agafar i va sortir volant.
No s'havia allunyat molt quan va deixar caure el collaret en un arbre y es va quedar enganxat en una branca, sobre un riu contaminat.

Quan la reina va anar a agafar el collaret i va veure que no hi era, es va posar furiosa.

- Qui l'ha robat? - va cridar.

Va manar que tothom busqués el collaret, però ningú el va trobar. I llavors li va dir al Rei:

- Si no apareix deixaré de menjar.

El Rei estava molt preocupat i va enviar al seu exèrcit i a altres persones a buscar-lo, però el collaret no va aparèixer. Així que finalment el rei va anunciar:

- Qui trobi el collaret rebrà la meitat del meu regne.

Llavors la gent es va posar a buscar de veritat.

L'endemà el general va passar sota de l'arbre i va creure que l'havia vist sota del riu. Es va tirar en aquelles aigües brutes a l'instant, perquè desitjava la meitat del regne. El ministre va veure com es llançava el general, i ell també va pensar que l'havia vist i també va saltar a l'aigua. El Rei va veure al general i al ministre buscant en el riu i també s'hi va llençar. En aquell moment ja havien arribat més habitants, i tots ells també van entrar dins de l'aigua.

Finalment, algú amb una mica de sentit comú va dir:

- Què esteu fent? El collaret no està aquí baix; està a dalt a l'arbre. Us heu llançat darrere del seu reflexa.

Llavors el Rei va dir:

- Com que has sigut tu qui ha trobat el collaret, la meitat del meu regne és teu.

La persona sensata va respondre:

- Gràcies, però estic content com estic.

Anònim

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Existeix la Vida després de la Mort?

En un ventre d'una mare hi havia dos bebès. Un d'ells va preguntar a l'altre:
-Creus en la vida després del part?
L'altre li va respondre: -Per què? Per descomptat que sí. Ha d'haver-hi alguna cosa després del part. Potser som aquí per a preparar-nos per al que serem més tard.

-Ximpleries - va dir el primer. -No hi ha vida després del part. Quina classe de vida seria? Llegir mes
Contes 0 comentaris

L'agulla

Una tarda la gent va veure a una anciana buscant alguna cosa al carrer fora de la seva barraca. Què passa, què cerques?, li van preguntar.

Vaig perdre la meva agulla – va dir ella.

Tots els presents van començar a buscar l'agulla amb l'anciana.

Algú va comentar: El carrer és llarg i una agulla és una cosa molt petita, perquè no ens dius exactament on et va caure?

- Dins de casa meva – va respondre l'anciana.

T'has tornat boja? Si l'agulla t'ha caigut dins de casa, perquè la cerques aquí fora? – li van dir.

Ella va contestar: Perquè aquí hi ha llum, però dins de casa no.
 

Aquest conte ens recorda que a vegades, per comoditat, busquem en l'exterior el que resideix en el nostre interior. Per què busquem la felicitat fora de nosaltres?

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Reflexions

Aquests mesos a alguns ens ha donat per descobrir.

En el confinament estricte, tancats a casa, els minuts prenien un altre tempo. I cada instant tenia una rellevància diferent. Per mi més intensa i profunda.

Llegir mes
Articles 0 comentaris

La peste de Damasc

Expliquen que la pesta es dirigia a Damasc i va passar molt de pressa per davant de la casa d'un ancià solitari.

L'ancià li va preguntar...

- A on vas tan de pressa?

- A Damasc. Posaré fi a la vida de 1000 persones.

Quan va tornar, la pesta va passar de nou per davant de la casa de l'ancià solitari.

Aquest, enfadadíssim, li va dir:

- T'has cobrat 50.000 vides, i no les mil que prometies.

Llavors la pesta el va mirar i li va dir:

- No, jo me n'he cobrat mil. El resto, se les va emportar la por.

Llegir mes
Contes 0 comentaris

Agraïment

Un home ancià estava al seu hort, prop de casa seva, fent uns forats al terra. Treballava amb entusiasme i amb il·lusió. Va passar un veí i li va preguntar què és el que estava fent. El vell va contestar:

-Estic plantant uns pomers, a veure si creixen i fan unes bones pomes.

Llegir mes
Contes 0 comentaris